El dolor sota el dit gros pot semblar una molèstia menor, però quan persisteix pot dificultar caminar, córrer o fins i tot portar determinat calçat. Una de les causes possibles és la sesamoiditis, una irritació dels petits ossos sesamoides situats sota l’articulació del primer dit.
Aquesta lesió és freqüent en persones que sotmeten l’avantpeu a molta càrrega, com ara corredors, ballarins, esportistes o professionals que passen moltes hores drets. També pot aparèixer per una alteració de la trepitjada, per un calçat inadequat o després d’un augment sobtat de l’activitat.
En aquest article t’explico què és la sesamoiditis, quins símptomes pot provocar i quines opcions de tractament es poden valorar. Si el dolor no desapareix o interfereix amb la teva activitat, una exploració podològica pot ajudar a confirmar-ne l’origen.
Què són els sesamoides i per què poden inflamar-se?
Els sesamoides són dos ossos petits, semblants a unes llavors, que es troben sota l’articulació del dit gros. Estan integrats en els tendons i ajuden a transmetre la força quan camines, corres o t’impulses. També protegeixen l’articulació i faciliten el moviment del primer dit.
Com que participen en cada passa, suporten una càrrega considerable. Si aquesta pressió augmenta o es repeteix sense prou temps d’adaptació, els sesamoides i els teixits del seu voltant poden irritar-se. Aquesta inflamació rep el nom de sesamoiditis.
No sempre es tracta d’una inflamació aïllada. El dolor pot relacionar-se amb una sobrecàrrega de l’avantpeu, una limitació del moviment del dit gros, una deformitat, una lesió per impacte o, en alguns casos, una fissura o fractura d’un sesamoide. Per això és important no donar per fet el diagnòstic només pel lloc on fa mal.
La sesamoiditis forma part del conjunt de problemes que poden causar dolor a la part anterior del peu. Per entendre millor aquesta zona, pots consultar també l’article sobre metatarsàlgia i per què fa mal l’avantpeu i la informació sobre metatarsàlgia.
Sesamoiditis al peu: símptomes que pots notar
El símptoma més habitual és un dolor ben localitzat sota el dit gros, just a la zona de suport de l’avantpeu. Algunes persones el descriuen com una punxada, una cremor o una molèstia profunda que apareix sobretot en carregar pes.
Al principi, el dolor pot manifestar-se només durant l’activitat. Córrer, saltar, ballar, caminar descalç sobre superfícies dures o posar-se de puntetes poden resultar especialment molestos. Si la irritació continua, el dolor pot aparèixer també en caminar amb normalitat o després de l’activitat.
Altres símptomes possibles són:
- Sensibilitat quan prems la zona dels sesamoides.
- Inflamació lleu o sensació de calor local.
- Molèsties amb sabates de sola fina o amb taló.
- Dificultat per doblegar o estirar el dit gros.
- Coixesa o tendència a desplaçar el pes cap a l’exterior del peu.
- Dolor després d’una sessió d’entrenament, assaig o jornada llarga.
La intensitat no sempre indica la gravetat. Una lesió important pot començar amb símptomes discrets, mentre que una irritació superficial pot resultar molt dolorosa. Si hi ha hematoma, inflamació sobtada, impossibilitat de recolzar o dolor després d’un traumatisme, convé fer una valoració sense esperar.
També cal diferenciar la sesamoiditis d’altres causes de dolor a la zona, com una durícia, una lesió de la càpsula articular, l’artrosi del dit gros o una fractura per estrès. Una exploració clínica i, si és necessari, proves d’imatge poden orientar el diagnòstic.
Per què és habitual en corredors i ballarins?
Córrer i ballar impliquen impactes repetits i una utilització intensa de l’avantpeu. En moltes disciplines de dansa, a més, el cos es manté durant estones sobre la punta dels peus. Això concentra una part important de la càrrega sota el primer dit.
En el cas dels corredors, la causa pot ser un augment ràpid del quilometratge, canvis d’entrenament, pujades, sèries, superfícies diferents o un període de descans massa curt. També hi poden influir el calçat, la tècnica de carrera, la mobilitat del turmell i la manera com es distribueixen les pressions.
No és necessari practicar esport per desenvolupar sesamoiditis. Un peu amb molta rigidesa, un arc plantar elevat, una alteració del primer dit o una forma concreta de recolzar poden sobrecarregar els sesamoides. Les sabates amb taló desplacen el pes cap a l’avantpeu i poden afavorir les molèsties si es fan servir durant moltes hores.
Per això no és suficient canviar només de sabatilla sense entendre què està provocant la pressió. L’objectiu és identificar quina càrrega rep la zona i com es pot reduir sense perdre funcionalitat. En persones esportistes, la podologia esportiva pot ser útil per relacionar els símptomes amb l’activitat i el material utilitzat.
Tractament de la sesamoiditis: descarregar abans que forçar
El tractament depèn de l’origen i del grau d’irritació. En molts casos, el primer pas és reduir temporalment les activitats que provoquen dolor. No sempre cal aturar qualsevol moviment, però sí evitar córrer, saltar o ballar si aquestes accions mantenen la molèstia.
La descàrrega pot incloure modificar l’entrenament, utilitzar un calçat més estable i amb una sola que protegeixi l’avantpeu, o incorporar un element que eviti la pressió directa sobre els sesamoides. El fred local, aplicat amb prudència i durant períodes curts, pot alleujar els símptomes en algunes persones. No s’ha d’aplicar directament sobre la pell.
Les plantilles personalitzades poden tenir un paper important quan hi ha una distribució inadequada de les pressions. Poden incorporar una zona de descàrrega o una correcció adaptada a la teva anatomia, a l’activitat i al calçat. Pots consultar el servei de plantilles personalitzades, que sempre s’ha d’entendre com una part d’un pla global i no com una solució automàtica.
Abans de prescriure una plantilla, és convenient valorar com recolzes, com camines i com mous el peu. L’estudi de la trepitjada pot aportar informació sobre les pressions i les compensacions durant la marxa o en determinades activitats esportives.
Els medicaments antiinflamatoris no són adequats per a tothom i poden tenir contraindicacions o interaccions. Si valores prendre’n, consulta un professional sanitari, especialment si tens altres malalties o segueixes tractaments. En alguns casos seleccionats es poden considerar altres opcions, com les infiltracions ecoguiades, però no són necessàries ni convenients en tots els pacients.
La cirurgia no sol ser el primer pas. Només es valora quan hi ha una lesió estructural, una fractura que no evoluciona correctament, una alteració que manté la sobrecàrrega o dolor persistent malgrat un tractament conservador ben plantejat. Si fos necessari, es pot estudiar una opció de cirurgia mínimament invasiva, sempre després d’una indicació individualitzada.
Per ampliar informació general sobre lesions i problemes del peu, pots consultar aquesta guia de lesions i trastorns del peu en català i els consells generals de salut dels peus en català. Són recursos divulgatius i no substitueixen una exploració clínica.
Quan cal valorar el dolor dels sesamoides?
Demana una valoració si el dolor dura més d’uns quants dies, es repeteix cada vegada que entrenes o t’obliga a canviar la manera de caminar. També és recomanable consultar després d’un cop directe, d’un salt mal caigut o d’un augment recent de l’activitat física.
La revisió és especialment important si hi ha inflamació marcada, hematoma, dolor nocturn, pèrdua de mobilitat, formigueig o incapacitat per recolzar el peu. En aquests casos, cal descartar problemes diferents de la simple irritació, com una fractura, una lesió articular o una afectació dels teixits tous.
Si tens diabetis, una alteració de la sensibilitat o problemes de circulació, no esperis que el dolor sigui intens per consultar. Les lesions del peu poden evolucionar de manera diferent i requereixen una atenció més acurada. Pots trobar més informació sobre la cura del peu diabètic.
Una valoració completa inclou l’explicació dels símptomes, una exploració del peu i, quan està indicat, proves complementàries. També pot ser útil revisar el calçat, la càrrega esportiva, la mobilitat del dit gros i la forma de recolzar.
La recuperació sol requerir paciència. Tornar massa aviat a l’activitat que ha desencadenat el dolor pot mantenir la irritació. El retorn hauria de ser progressiu, amb una càrrega tolerable i sense ignorar els senyals del cos. Si tens dolor sota el dit gros i vols saber-ne l’origen, pots posar-te en contacte amb Serven Clinics a través de contacte per valorar el teu cas.
