Galindons (hallux valgus)

En resum: no tot galindó necessita cirurgia. Quan la deformitat avança o el dolor limita, el corregim amb cirurgia mínimament invasiva (incisions petites), operada pel Dr. Serven a Teknon i a l’Hospital d’Igualada. T’ho valorem sense pressa.

El galindó (hallux valgus) és una desviació del dit gros del peu que forma el característic “bony” a la base. És molt freqüent i avança amb el temps: no es tracta d’un problema estètic, sinó d’una deformitat que pot arribar a fer mal i a dificultar el calçat.

No tots els galindons necessiten cirurgia. La clau és valorar-lo a temps per saber si n’hi ha prou controlant les molèsties o si val la pena corregir-lo.

Operar el galindó o no: com ho decidim

És la gran pregunta de qui ve amb un galindó (o “juanete”, com en diu molta gent). I la resposta correcta mai és automàtica.

A la valoració mirem tres coses: si fa mal i quant et limita, si la desviació avança i com afecta la resta del peu. Un galindó gran però indolor pot esperar; un de moderat que fa mal cada dia i comença a empènyer els altres dits, potser no.

Quan la cirurgia té sentit, sovint es pot fer amb cirurgia mínimament invasiva: incisions molt petites que acostumen a fer el postoperatori més lleuger. El Dr. Serven opera al Centre Mèdic Teknon de Barcelona i a l’Hospital d’Igualada, i t’explica sense pressa què implicaria en el teu cas.

I quan no cal operar, també t’ho diem. La cirurgia de galindons és una eina, no un objectiu.

Galindons i calçat: què ajuda de veritat

El calçat no cura el galindó, però pot marcar la diferència entre conviure-hi bé o malament:

• Punta ampla i alçada suficient perquè el bony no fregui.
• Materials flexibles a la zona de l’avantpeu.
• Taló baix: els talons alts carreguen l’avantpeu i acostumen a empitjorar les molèsties.
• Compte amb els separadors i correctors “miracle”: poden alleujar, però no redrecen el dit.

Si a més la teva trepitjada sobrecarrega l’avantpeu, un estudi de la trepitjada amb escàner 3D permet dissenyar unes plantilles que reparteixin millor la càrrega mentre es decideix el camí a seguir.

Què passa si el deixes estar

El galindó és una deformitat progressiva: no es corregeix sol i, amb els anys, tendeix a avançar. Això no vol dir que calgui operar-los tots —molts es controlen bé—, però sí que convé no perdre’l de vista.

Quan avança molt, el dit gros deixa de fer la seva feina en caminar i la càrrega passa als dits veïns. És llavors quan apareixen problemes afegits: metatarsàlgia, dits en urpa o durícies que reapareixen una vegada i una altra. I corregir un galindó molt avançat acostuma a ser una cirurgia més complexa que corregir-ne un de moderat.

La conclusió pràctica: no cal córrer, però sí valorar-lo. Saber en quin punt és el teu galindó et permet decidir amb calma, no quan el dolor ja mana. I si decideixes esperar, revisar-lo de tant en tant permet vigilar com evoluciona i actuar en el moment adequat, sense sorpreses.