Peu pla

En resum: no tot peu pla és un problema; molts són flexibles i no donen símptomes. Tractem quan hi ha dolor o cansament, amb plantilles fetes a partir del teu estudi de la trepitjada —no “perquè l’arc és baix”.

El peu pla és la disminució de l’arc intern del peu en recolzar-lo. Aquí hi ha un matís important: no tot peu pla és un problema. N’hi ha de flexibles, sovint sense cap símptoma, i n’hi ha que sí que provoquen dolor o cansament.

La feina és distingir-los i tractar només quan cal —amb plantilles i, en casos concrets, altres opcions—, no posar una plantilla “perquè l’arc és baix”.

Peu pla en adults: quan és un problema

Un peu pla que no ha molestat mai pot començar a fer-ho a partir dels 40 o 50 anys. La causa més habitual és la fatiga del tendó tibial posterior, el que aguanta l’arc per la cara interna. Quan aquest tendó treballa de més durant anys, pot començar a fallar: el peu s’aplana progressivament, apareix dolor per dins del turmell i costa posar-se de puntetes.

Aquest quadre convé no deixar-lo passar. Detectat aviat, sol respondre bé a unes plantilles personalitzades que descarreguen el tendó, combinades amb exercici pautat. Si es deixa evolucionar, la deformitat es pot tornar rígida i les opcions es compliquen.

Un altre senyal a vigilar és el dolor que apareix lluny del peu. Un arc que s’enfonsa canvia la manera de caminar, i això pot sobrecarregar el turmell, el genoll o el maluc. Per això la valoració no mira només el peu: mira com camines. El peu pla també afavoreix altres molèsties freqüents, com la fascitis plantar.

Com valorem un peu pla a la consulta

La primera pregunta no és “com de pla és”, sinó “què et fa”. Explorem el peu assegut i en càrrega, i comprovem si l’arc apareix quan et poses de puntetes: és el senyal típic del peu pla flexible. A la primera visita disposem d’ecografia, de manera que si sospitem que el tibial posterior pateix, ho podem comprovar al moment.

Després fem l’estudi de la trepitjada amb escàner 3D: veiem com reparteixes el pes i com es comporta el peu quan camines. Amb tot això decidim si cal tractar, què cal descarregar i com ha de ser la plantilla — si és que en cal cap.

Peu pla i calçat: què ajuda de debò

No hi ha una “sabata per a peu pla” universal, però sí criteris útils. Busca un contrafort del taló ferm, que no es deixi doblegar amb els dits, i una sola que només flexioni a la zona dels dits. Les sabates totalment planes i toves solen cansar més un peu pla amb símptomes.

I compte amb la idea de “sabata correctora”: el calçat no corregeix la forma del peu. El que sí que fa és donar una bona base perquè el peu treballi còmode i perquè la plantilla, si cal, faci la seva feina.