Malaltia de Müller-Weiss

En resum: la malaltia de Müller-Weiss és una afectació poc freqüent de l’os navicular que provoca dolor crònic i deformitat del mig peu. Reconèixer-la és mig tractament: sovint es controla amb plantilles a mida i, si cal operar, val la pena una segona opinió. A Martorell, Barcelona (Teknon) i Igualada.

La malaltia de Müller-Weiss és una osteonecrosi de l’os navicular —una peça clau de l’arc intern— en l’adult. L’os es debilita i es col·lapsa a poc a poc, cosa que canvia la forma del peu i genera un dolor que no marxa. El navicular connecta diversos ossos del turmell i del mig peu i participa en la transmissió de les càrregues quan camines. Si es deforma, pot alterar l’alineació de tot el peu.

Per què costa diagnosticar-la (i per què importa)

Molts pacients arriben després d’anys de molèsties i diagnòstics que no encaixaven. És normal: és una malaltia poc comuna i el dolor de mig peu es pot confondre amb una tendinopatia, una artrosi o un simple “peu cansat”. El diagnòstic es basa a pensar-hi i a llegir bé la radiologia; quan cal, es completa amb TAC o ressonància.

Les causes no sempre es poden identificar. Hi poden influir la forma i l’arquitectura del peu, la distribució de les càrregues, alguns problemes de desenvolupament de l’os o factors que comprometin la seva irrigació. No és una lesió produïda necessàriament per un únic traumatisme, tot i que una sobrecàrrega o un cop poden fer més evidents els símptomes.

El dolor sol localitzar-se a la part interna o central del mig peu i pot aparèixer amb la marxa, en estar dret o en activitats que exigeixen més càrrega. També pots notar rigidesa, inflamació, cansament, dificultat per caminar per terrenys irregulars o una sensació que el peu ha canviat de forma. La intensitat no sempre reflecteix el grau de deformitat: per això és important valorar conjuntament els símptomes i les imatges.

Com es diagnostica

A la consulta t preguntarem quan va començar el dolor, com evoluciona i quines activitats el desencadenen. També observarem la forma del peu en repòs i dempeus, la manera de caminar, la mobilitat de les articulacions i els punts de dolor. Valorem si hi ha una deformitat associada, com es reparteix la càrrega i si altres estructures, com els tendons o les articulacions del voltant, també estan afectades.

Les radiografies, sovint amb el peu en càrrega, permeten estudiar l’alineació, la forma del navicular i possibles signes de col·lapse o artrosi. L’ecografia pot ser útil per valorar tendons i parts toves quan el diagnòstic diferencial ho requereix. El TAC ofereix una visió detallada de l’os i de les articulacions; la ressonància pot aportar informació sobre l’estat de l’os i dels teixits propers. No sempre cal fer totes les proves.

Segons el cas, també podem fer un estudi de la trepitjada. No confirma per si sol la malaltia, però ajuda a entendre com carregues el peu i a orientar millor les mesures de descàrrega. L’objectiu és diferenciar la Müller-Weiss d’altres causes de dolor i definir el tractament d’acord amb el grau de deformitat, la mobilitat i les teves necessitats.

Quines opcions de tractament hi ha

El tractament inicial acostuma a ser conservador. Les plantilles a mida poden ajudar a repartir millor les pressions, estabilitzar el mig peu i reduir la càrrega sobre el navicular. Han d’estar adaptades a la teva anatomia i a la teva manera de caminar. També pot ser útil revisar el calçat, evitar temporalment les activitats que agreugen el dolor i fer rehabilitació orientada a mantenir la mobilitat i millorar el control del peu.

En fases doloroses, el professional pot indicar una reducció de la càrrega o algun sistema d’immobilització durant un període determinat. Les decisions depenen de l’exploració, de les proves i de la teva evolució. No és recomanable mantenir el dolor durant mesos sense una valoració, ni iniciar tractaments pel teu compte sense saber exactament quin és l’origen del problema.

Si el dolor persisteix malgrat un tractament ben plantejat, la deformitat progressa o hi ha artrosi i limitació funcional important, es pot valorar la cirurgia. No hi ha una única tècnica adequada per a tothom: l’elecció depèn de les articulacions afectades, l’alineació del peu, l’estat de l’os i les expectatives realistes de cada persona. La cirurgia pot incloure procediments de correcció o de fusió de determinades articulacions, segons el cas.

Operar no hauria de ser la primera resposta si encara hi ha marge per controlar els símptomes amb mesures conservadores. Abans de decidir, és important entendre quin és l’objectiu, quines alternatives existeixen, quins riscos té la intervenció i què pot passar si s’ajorna. Si algú t’ha plantejat cirurgia, una segona opinió t’ajuda a decidir amb tota la informació.

Consulta si tens dolor persistent al mig peu, si notes que l’arc intern o la forma del peu han canviat, o si cada vegada et costa més caminar o estar dret. Una valoració especialitzada permet confirmar el diagnòstic, descartar altres problemes i escollir el tractament més proporcionat al teu cas.