Artrosi de mig peu

En resum: l’artrosi de mig peu és el desgast de les articulacions de l’empenya, sobretot de les que connecten els ossos del tars amb els metatarsians. Pot provocar dolor, rigidesa i, en alguns casos, una prominència o deformitat. El cartílag desgastat no es pot regenerar amb tractaments convencionals, però sovint podem reduir el dolor i millorar la manera de caminar.

A Martorell, Barcelona (Teknon) i Igualada valorem cada cas de manera individual. L’objectiu no és només veure una imatge a la radiografia, sinó entendre com et fa mal, com carregues el peu i quines activitats vols continuar fent.

L’artrosi de mig peu afecta les articulacions que uneixen el tars amb els metatarsians. És una zona que rep molta càrrega en caminar, pujar escales o estar dret. Quan el cartílag es desgasta, la superfície articular es torna menys regular i el moviment que abans era indolor pot començar a molestar.

Pot aparèixer amb el pas dels anys, però també després d’un traumatisme, una fractura, una lesió dels lligaments o una sobrecàrrega mantinguda. Algunes deformitats del peu, una manera de trepitjar poc equilibrada o determinades malalties inflamatòries també poden afavorir-ne l’aparició. De vegades, però, no hi ha una causa única identificable.

Com es nota i com ho confirmem

El patró típic és un dolor a la part alta del mig peu que apareix en caminar, estar dret molta estona o portar determinat calçat. Pot empitjorar en terrenys irregulars o quan el peu ha de flexionar-se. Sovint hi ha rigidesa en començar a moure’t, sensibilitat en pressionar la zona i una sensació de poca mobilitat.

En alguns casos es veu o es palpa una prominència òssia a l’empenya. El calçat pot fregar-la i causar irritació local. També pots notar que canvies la manera de caminar per evitar el dolor i que, com a conseqüència, carregues més altres zones del peu, el turmell o la cama.

A la consulta fem una entrevista sobre l’inici del problema, les activitats que et limiten, els antecedents de lesions i el tipus de calçat que utilitzes. Després explorem el peu, la mobilitat de les articulacions, els punts de dolor, la força, la pell i la manera com recolzes.

La radiografia digital, habitualment amb el peu recolzant, ens ajuda a valorar l’espai articular, els becs ossis, l’alineació i possibles seqüeles d’un traumatisme. No sempre hi ha una relació exacta entre la imatge i la intensitat del dolor: per això és important combinar-la amb l’exploració.

L’ecografia pot ser útil per estudiar els teixits tous, localitzar amb precisió una articulació dolorosa i guiar una infiltració quan està indicada. En casos seleccionats, poden caldre altres proves d’imatge. L’estudi de la trepitjada ens diu com la manera de carregar contribueix als símptomes i orienta les mesures de descàrrega.

També cal diferenciar l’artrosi d’altres causes de dolor a l’empenya, com una tendinitis, una fractura d’estrès, una irritació nerviosa o una malaltia inflamatòria. El diagnòstic es basa en el conjunt de la història, l’exploració i les proves, no en una sola dada.

Què podem fer

L’objectiu és pràctic: que caminis amb menys dolor i mantinguis, tant com sigui possible, la teva vida habitual. El tractament depèn de la intensitat dels símptomes, de les articulacions afectades, de la deformitat i de les teves necessitats.

Solem començar per mesures conservadores. Un calçat amb una sola estable, prou ample i que no comprimeixi la prominència pot reduir la irritació. En alguns casos convé evitar soles massa flexibles, perquè obliguen el mig peu a moure’s més del que tolera. També pot ser útil adaptar temporalment les activitats que desencadenen el dolor, sense immobilitzar-te de manera innecessària.

Les plantilles a mida, sovint amb una base relativament rígida, poden limitar el moviment dolorós i repartir millor les càrregues. No són iguals per a tothom: el disseny depèn de la forma del peu, de la mobilitat, de la trepitjada i del calçat que utilitzes.

En brots concrets, les infiltracions ecoguiades poden ajudar a confirmar quina articulació genera el dolor i a alleujar-lo. Segons el cas, es pot valorar àcid hialurònic o corticoide. T’expliquem els possibles beneficis, limitacions i alternatives abans de decidir. No són una cura definitiva de l’artrosi ni estan indicades per a tothom.

Si el dolor continua limitant molt la marxa malgrat un tractament ben plantejat, podem valorar la cirurgia. La tècnica depèn de les articulacions afectades, l’alineació del peu, la qualitat òssia i l’estat general. En determinades artrosis, la intervenció busca estabilitzar o fusionar l’articulació dolorosa; en altres situacions cal corregir també una deformitat associada.

La cirurgia no s’indica només perquè una radiografia mostri desgast. Cal que hi hagi una relació clara entre les imatges i els símptomes, i que les opcions no quirúrgiques no siguin suficients. Abans de decidir, revisem expectatives, alternatives, possibles riscos i el procés de recuperació de manera individual. Si arribes a plantejar-la, una segona opinió t’ajuda a decidir sense presses.

Consulta si el dolor és persistent, augmenta progressivament, et fa canviar la manera de caminar o interfereix amb la feina, l’esport o el descans. També és recomanable valorar-lo després d’un traumatisme, si apareix una deformitat nova o si tens inflor important i dificultat per recolzar. Aval uar-ho aviat permet identificar la causa i començar pel tractament més adequat.