Ulls de poll i durícies

En resum: l’ull de poll i la durícia són la manera que té la pell de protegir-se d’una pressió o d’un fregament repetit. Un ull de poll sol ser més petit i profund, mentre que la durícia acostuma a ocupar una zona més extensa, però tots dos tenen un origen mecànic. No són brutícia ni una infecció, encara que poden arribar a fer molt mal.

Els retirem sense dolor amb quiropòdia i, sobretot, en busquem la causa. Una deformitat dels dits, una sabata inadequada o una manera de trepitjar que concentra massa càrrega poden fer que la lesió torni. L’objectiu no és només eliminar la pell endurida, sinó reduir la pressió que l’ha provocat. A Martorell.

Un ull de poll (o heloma) i una durícia (o hiperqueratosi) són el mateix mecanisme a diferent escala: la pell s’engruixeix per defensar-se d’un fregament o una pressió. L’ull de poll acostuma a presentar un nucli de pell dura que es clava cap a l’interior i pot provocar un dolor molt localitzat, com una punxada, sobretot en caminar o en prémer la zona.

La durícia és més habitual a la planta, al taló o a les zones de suport dels dits. Pot donar sensació de cremor, cansament o molèstia en caminar, però de vegades no produeix símptomes. També pot aparèixer a la part superior o lateral dels dits, especialment quan aquests freguen amb la sabata.

Per què surten (i per què tornen)

Darrere d’una durícia que sempre torna hi ha gairebé sempre una causa mecànica: un galindó que fa topar el dit amb la sabata, uns dits en urpa que recolzen malament, o una manera de trepitjar que carrega de més un punt de la planta. També hi poden influir les sabates estretes, les costures interiors, les soles poc flexibles o les activitats que augmenten la pressió sobre una zona concreta.

Amb els anys, algunes deformitats dels dits o de l’avantpeu poden accentuar-se i canviar la manera de repartir el pes. En altres casos, la causa és una sobrecàrrega funcional sense una deformitat evident. Per això no n’hi ha prou amb valorar només la pell: també cal observar com recolzes, com camines i quins punts suporten més càrrega.

Mentre aquesta pressió hi sigui, la pell tornarà a endurir-se. Retirar la lesió pot alleujar el dolor, però no sempre evita que reaparegui. Quan la durícia és recurrent, molt dolorosa o interfereix amb la marxa, és recomanable estudiar-ne l’origen.

Com ho valorem a consulta

Comencem amb una conversa sobre el dolor, el temps que fa que tens la lesió, les sabates que utilitzes i si ha reaparegut després de tractaments previs. A continuació explorem el peu i observem la localització, la forma i la profunditat de l’enduriment. També comprovem si hi ha deformitats, zones d’inflamació, ferides o signes que facin pensar en un altre problema.

Segons el cas, podem completar la valoració amb una ecografia, una radiografia o un estudi de la trepitjada. La radiografia pot ajudar a veure la relació entre els ossos i determinades deformitats. L’ecografia és útil quan cal valorar estructures toves o diferenciar una lesió superficial d’altres causes de dolor. L’estudi de la trepitjada permet analitzar com es reparteixen les càrregues durant el suport i la marxa.

No tota pell endurida és necessàriament un ull de poll. Algunes berrugues, fissures, lesions inflamatòries o altres alteracions de la pell poden assemblar-s’hi. Si el diagnòstic no és clar, si sagna o si la lesió canvia, cal examinar-la abans d’aplicar-hi cap producte.

Què podem fer

Quan la lesió és superficial i la causa no genera una sobrecàrrega important, la quiropòdia permet retirar l’excés de pell de manera controlada i alleujar la pressió. Després t’expliquem com protegir la zona i quins canvis poden reduir el fregament, com utilitzar un calçat més ample o evitar costures i puntes rígides.

Si hi ha una deformitat o una distribució inadequada de les càrregues, podem proposar mesures per descarregar el punt afectat. Sovint consisteixen en adaptar el calçat, utilitzar protectors o valorar unes plantilles a mida. Aquestes opcions no tenen el mateix sentit per a tothom: depenen de l’exploració i de la causa concreta.

Quan l’ull de poll o la durícia reapareixen malgrat les mesures conservadores, o quan la deformitat provoca dolor i limita la vida diària, es pot valorar una correcció quirúrgica. La intervenció no es decideix només perquè hi hagi una durícia, sinó per tractar l’alteració que manté la pressió. T’explicarem l’objectiu, les alternatives i els possibles riscos abans de prendre una decisió.

Què no fer a casa

Els pegats i líquids àcids de farmàcia actuen a cegues: no distingeixen la lesió de la pell sana i, en peus amb diabetis o mala circulació, poden acabar en una ferida. Tallar-se un ull de poll amb fulla tampoc és bona idea, perquè pots provocar una ferida, una infecció o un sagnat difícil de controlar.

No intentis eliminar una zona dolorosa si no tens clar què és. Demana visita si tens diabetis, problemes de circulació, pèrdua de sensibilitat, una ferida, enrogiment o secreció. També si el dolor et fa caminar diferent, si la lesió torna sovint o si no millora amb un canvi de calçat.

Si et fa mal o torna sempre, val més una visita: el traurem bé i t’explicarem com evitar que aparegui.