Berrugues plantars (papil·lomes)

En resum: la berruga plantar (papil·loma) és una infecció vírica de la pell del peu. Es distingeix de la durícia perquè fa mal en pessigar-la i sol tenir punts foscos. Es cura amb tractament pautat a consulta i constància; els remeis casolans solen allargar el problema.

El papil·loma plantar és de les consultes més habituals a podologia, i de les que més frustració generen: molta gent arriba després de mesos provant remeis de farmàcia sense resultat, o després de llimar-lo pensant que era una durícia — cosa que pot escampar el virus.

El tractament ben pautat funciona, però demana paciència i controls: la pell de la planta és gruixuda i el virus hi viu protegit. A la consulta triem l’opció adequada per a la teva lesió i et fem el seguiment fins que desapareix del tot.

Per què els remeis casolans solen fallar

La llista és llarga: àcids de farmàcia, all, esparadrap, llimar la lesió… i el resultat sol ser el mateix: mesos perduts. Hi ha tres raons de fons.

La primera és la pell: la planta del peu és la zona més gruixuda del cos, i el virus viu a la capa profunda. Els productes de venda lliure, pensats per ser segurs sense supervisió, sovint no hi arriben amb prou força ni prou temps.

La segona és el diagnòstic. Moltes “berrugues” que arriben a consulta són en realitat durícies o helomes, i a l’inrevés. Tractar una durícia amb àcid irrita pell sana; i llimar un papil·loma pensant que és durícia pot escampar el virus i convertir una lesió en diverses.

La tercera és la constància: cap tractament de berruga plantar funciona amb una sola aplicació. Sense pauta ni controls, és fàcil abandonar just abans que faci efecte. Per això el circuit que funciona és el contrari: primer confirmar què és, i després tractar amb pauta i seguiment, com fem a la consulta de quiropòdia.

Piscines i vestidors: com reduir el risc de contagi

El virus es transmet per contacte, sobretot en terres humits i compartits. No es pot eliminar el risc del tot, però sí reduir-lo molt amb hàbits senzills: xancletes sempre a dutxes, vestidors i vores de piscina; eixugar bé els peus, sobretot entre els dits; no compartir tovallola ni calçat; i donar un cop d’ull als peus dels nens de tant en tant, perquè és una lesió freqüent en edat escolar.

Aquests mateixos espais humits afavoreixen altres infeccions del peu, com els fongs de les ungles o la pell — en parlem a la pàgina d’onicomicosi. Els mateixos hàbits protegeixen de totes dues coses.

I un apunt: tenir un papil·loma no vol dir haver descuidat la higiene. Només vol dir que el virus va trobar una petita porta d’entrada. Li pot passar a qualsevol peu.