Lesions osteocondrals de turmell

En resum: una lesió osteocondral és un dany del cartílag de l’astràgal, sovint després d’un esquinç, que explica un dolor de turmell que no acaba de curar. El diagnòstic i la decisió de tractament demanen criteri; hi ajuda molt una segona opinió. A Martorell, Barcelona (Teknon) i Igualada.

Les lesions osteocondrals de turmell afecten el cartílag i l’os que hi ha just a sota, gairebé sempre a l’astràgal. Són una de les causes per les quals un esquinç “que hauria d’estar curat” segueix fent mal mesos després. El cartílag recobreix les superfícies de l’articulació i facilita que es moguin amb poca fricció. Quan es lesiona, també pot irritar l’os que hi ha sota i provocar molèsties persistents.

Per què importa pensar-hi

El senyal d’alerta és clar: un turmell que, després d’un esquinç, manté dolor profund, inflor intermitent o sensació de bloqueig. Reconèixer-ho evita mesos de tractaments que no van a l’arrel. El diagnòstic es completa amb ressonància, i el tractament depèn de la mida i l’estabilitat de la lesió: des del control conservador i les infiltracions ecoguiades fins a la cirurgia artroscòpica en els casos que ho requereixen. Per la seva complexitat, una segona opinió amb les proves a la mà sol ser molt útil.

No totes les lesions apareixen després d’un traumatisme clar. Un cop o una torçada poden danyar el cartílag directament, però també hi poden influir traumatismes repetits, una sobrecàrrega esportiva o una alteració de l’estabilitat del turmell. En alguns casos, la lesió es detecta mentre s’estudia un dolor de causa menys evident.

Quins símptomes pot donar

El dolor acostuma a notar-se a l’interior o a la part profunda del turmell, sobretot en carregar pes, córrer, saltar o baixar escales. Pot no ser fàcil d’assenyalar amb un dit. També poden aparèixer inflor després de l’activitat, rigidesa, molèsties en girar el peu o una sensació que l’articulació falla.

Algunes persones descriuen espetecs, enganxaments o bloquejos. Aquests símptomes no confirmen per si sols una lesió osteocondral, perquè poden aparèixer en altres problemes del turmell. Per això és important relacionar el que notes amb l’exploració i les proves d’imatge, especialment si el dolor persisteix malgrat haver tractat l’esquinç inicial.

Com es diagnostica

A la consulta revisem com va començar el dolor, si hi va haver un esquinç, quines activitats el desencadenen i com ha evolucionat. També explorem la mobilitat, la inflor, l’estabilitat dels lligaments, els punts dolorosos i la manera de caminar. La comparació amb l’altre turmell pot aportar informació útil.

La radiografia permet valorar els ossos, l’alineació i alguns signes indirectes, però el cartílag no sempre s’hi veu bé. L’ecografia pot ser útil per estudiar tendons, lligaments i altres estructures superficials, i també per guiar determinats procediments quan estan indicats. La ressonància ajuda a valorar el cartílag, l’os subjacent i possibles lesions associades. En casos seleccionats, es pot completar l’estudi amb una tomografia computada.

Segons el cas, també analitzem la trepitjada i la mecànica del peu. No és una prova necessària per a tothom, però pot ajudar a entendre si hi ha una sobrecàrrega o una alteració de l’eix que afavoreix els símptomes. La mida, la localització i, sobretot, l’estabilitat de la lesió són elements importants per decidir el tractament.

Quines opcions de tractament hi ha

El tractament es planteja de manera progressiva i individualitzada. Si la lesió és estable i els símptomes ho permeten, es pot començar amb una reducció temporal de les activitats que provoquen dolor, recuperació de la mobilitat i fisioteràpia. També es treballa la força i el control del turmell, especialment si hi ha inestabilitat després d’esquinços repetits. En alguns casos es valora una ortesi o un suport plantar, d’acord amb l’exploració.

Les infiltracions ecoguiades poden formar part del tractament en situacions concretes, però no són automàticament necessàries ni reparen totes les lesions. Cal explicar abans quin objectiu tenen i si encaixen amb el diagnòstic. L’evolució es controla segons els símptomes i, quan cal, amb noves proves.

Si el dolor persisteix, la lesió és inestable o hi ha un fragment que interfereix en el moviment, es pot valorar una intervenció. La cirurgia acostuma a fer-se amb tècniques artroscòpiques per inspeccionar l’articulació i tractar el defecte segons les seves característiques. El procediment concret no és el mateix per a tothom: pot incloure la regularització de teixit lesionat o tècniques dirigides a estimular la reparació, entre altres opcions.

La indicació quirúrgica depèn de l’edat, l’activitat, l’estat del cartílag, la presència d’inestabilitat i altres lesions del peu o del turmell. La cirurgia no s’ha de decidir només a partir d’una imatge. És important valorar si el que es veu explica realment el dolor i parlar dels objectius, les alternatives i el procés de recuperació abans de prendre una decisió.

Quan convé consultar

Demana una valoració si el dolor continua després d’un esquinç, si el turmell s’infla repetidament, es bloqueja o limita les activitats habituals. També convé consultar si tens episodis repetits d’inestabilitat o si les proves prèvies no expliquen les molèsties. Portar les radiografies, la ressonància i els informes anteriors facilita una revisió més completa del cas.