Dits en urpa i en martell

En resum: els dits en urpa o en martell es dobleguen per un desequilibri dels tendons i empitjoren amb el temps. Mentre el dit és flexible, plantilles i calçat adequat poden frenar-ho; quan la deformitat es fixa i molesta, es corregeix amb cirurgia, sovint mínimament invasiva.

Els dits en urpa i en martell són deformitats molt freqüents, i sovint van de bracet del galindó o d’un avantpeu sobrecarregat. El dit doblegat frega amb la sabata, surt la durícia, i el que era una molèstia estètica es converteix en dolor diari.

La bona notícia: agafat a temps, gairebé mai cal operar. La clau és entendre per què el dit s’està doblegant — que sol ser un problema de trepitjada — i actuar sobre la causa, no només sobre el dit.

Per què surten durícies al damunt dels dits

Quan un dit es doblega, el nus de l’articulació queda enlairat i frega amb la sabata a cada pas. La pell es defensa engruixint-se, i així neix la durícia. Sembla un problema de pell, però en realitat és un problema mecànic: mentre el dit segueixi doblegat, la durícia tornarà.

Per això el plantejament té dues parts. La quiropòdia treu la durícia i el dolor immediat del frec. I en paral·lel, cal actuar sobre la causa — calçat, plantilles o, si la deformitat ja està fixada, correcció del dit — perquè el frec no es repeteixi.

El mateix passa a la planta: quan els dits s’urpen, estiren el coixinet cap endavant i el deixen més exposat. D’aquí venen les durícies plantars i el dolor sota el coixinet, la metatarsàlgia que tan sovint acompanya aquestes deformitats.

Dits en urpa i galindó: sovint van junts

No és casualitat que apareguin alhora. Quan hi ha un galindó, el dit gros es desvia i deixa de fer la seva part de la feina en l’impuls del pas. Aquesta càrrega passa als dits petits, que no estan fets per assumir-la: els tendons es desequilibren i els dits comencen a doblegar-se.

Per això a la consulta no valorem el dit aïllat, sinó tot l’avantpeu i la manera de trepitjar. Corregir només el dit petit, deixant el galindó i la trepitjada com estaven, és arreglar la conseqüència i conservar la causa. Quan cal cirurgia, sovint es poden abordar les dues coses en el mateix acte, amb tècnica mínimament invasiva.

Gestos senzills que ajuden dia a dia

Mentre es tracta la causa, hi ha coses que sumen. Tria sabates amb puntera ampla i alta, que no pressionin els dits per dalt. Camina descalç per casa quan puguis i mou els dits: arronsar-los i estirar-los, o intentar agafar una tovallola de terra amb ells, els manté actius.

Són gestos que no corregeixen una deformitat, però ajuden a mantenir la flexibilitat dels dits — i un dit flexible sempre té més opcions de tractament que un de rígid.