Artrosi de turmell

En resum: l’artrosi de turmell és el deteriorament progressiu del cartílag que recobreix els ossos de l’articulació. Sovint apareix després d’una lesió important, com una fractura o un esquinç greu, però també pot relacionar-se amb esquinços repetits, alteracions de l’eix de la cama o altres problemes previs. Pot provocar dolor, rigidesa i dificultat per caminar, especialment en terrenys irregulars o quan puges i baixes escales. El tractament s’adapta a cada cas i busca reduir el dolor, conservar la mobilitat i mantenir-te actiu. A Martorell, Barcelona (Teknon) i Igualada.

L’artrosi de turmell és el desgast del cartílag de l’articulació tibioastragalina, que uneix la cama amb el peu i permet moviments com caminar, córrer o posar-te de puntetes. Quan el cartílag es deteriora, els ossos poden perdre part de la seva protecció i l’articulació es torna menys regular i més rígida.

El que la fa diferent de l’artrosi de genoll o maluc és l’origen: aquí sovint hi ha una lesió prèvia —un esquinç greu, esquinços de repetició o una fractura— que va deixar l’articulació tocada. Amb el temps, una mala alineació o una inestabilitat persistent poden afavorir que el desgast progressi. En alguns casos no hi ha una causa única clara.

Quins símptomes pot donar

El símptoma principal és el dolor al turmell, que pot aparèixer en caminar, estar molta estona dret o fer activitat física. Algunes persones noten més molèsties en terrenys irregulars o quan han de fer esforços repetits. El dolor no sempre és constant: pot augmentar en determinats moments i disminuir amb el repòs.

També és habitual notar rigidesa, sobretot després d’estar assegut o al matí, i una reducció progressiva del moviment. El turmell pot inflar-se després de l’activitat i, de vegades, pots percebre cruixits o sensació de bloqueig. Si hi ha una lesió antiga associada, també pot persistir una sensació d’inseguretat o que el turmell “falla”.

La intensitat dels símptomes no sempre coincideix amb l’aspecte de les proves d’imatge. Per això és important valorar com et limita el dolor, quines activitats vols mantenir i com evoluciona el problema.

Com es diagnostica

A la consulta t’explicarem l’evolució de les molèsties i revisarem possibles traumatismes, operacions o esquinços previs. Explorarem la mobilitat del turmell, la seva estabilitat, la manera com recolzes el peu i els punts on apareix el dolor. També observarem si hi ha alteracions de l’eix de la cama o del peu que puguin sobrecarregar l’articulació.

La radiografia permet valorar l’espai articular, l’alineació i els canvis ossis associats al desgast. Segons els símptomes i la informació que necessitem, podem completar l’estudi amb una ecografia, especialment per examinar tendons, lligaments i altres estructures superficials. En casos seleccionats pot caldre una prova d’imatge més detallada.

L’estudi de la trepitjada pot ser útil quan volem entendre com distribueixes les càrregues en caminar o quina influència tenen el calçat i la mecànica del peu. No totes les persones necessiten les mateixes proves: les indiquem segons l’exploració i la sospita clínica.

Com el tractem

L’objectiu és pràctic: treure’t el dolor i mantenir la mobilitat i l’activitat. El tractament inicial sol ser conservador i s’adapta al grau de desgast, a la teva edat, a la feina, a l’esport i a les activitats que vols continuar fent.

Solem combinar infiltracions ecoguiades —àcid hialurònic o corticoide dipositats amb precisió gràcies a l’ecografia— amb unes plantilles a mida que ajudin a distribuir millor les càrregues i, si cal, a estabilitzar el turmell. L’objectiu i la conveniència d’una infiltració es valoren individualment, perquè no totes les articulacions ni totes les persones responen igual.

El calçat també té un paper important. Pot convenir utilitzar sabates còmodes, estables i amb una sola que redueixi l’impacte, evitant models que augmentin la inestabilitat o pressionin la zona dolorosa. La fisioteràpia i el treball muscular poden ajudar a conservar la mobilitat, millorar l’equilibri i reduir la sobrecàrrega. L’activitat física es pot adaptar, prioritzant aquella que no incrementi clarament el dolor.

Quan les mesures conservadores no són suficients i el dolor limita molt la vida diària, estudiem les opcions quirúrgiques. Segons la localització del desgast, l’alineació i l’estat general de l’articulació, es poden valorar tècniques per tractar lesions concretes, corregir determinades deformitats o substituir o bloquejar l’articulació en casos seleccionats. La indicació depèn d’una valoració completa i no només d’una radiografia.

La cirurgia es reserva per a casos molt limitants; si t’hi arribes a plantejar, una segona opinió t’ajuda a decidir amb calma. També és recomanable consultar si el dolor persisteix després d’una lesió, si el turmell s’infla sovint, si notes inestabilitat o si has deixat de fer activitats que abans formaven part de la teva rutina.