Fongs a les ungles (onicomicosi)

En resum: abans de mesos de tractament, confirmem que realment és un fong —no tota ungla engroixida o descolorida ho és. Amb el diagnòstic clar, la pautem amb constància. Tractament podològic a Martorell, Barcelona i Igualada.

L’onicomicosi és la infecció de l’ungla per fongs. Fa que l’ungla s’engruixeixi, canviï de color (groc, marró) i es torni trencadissa. És molt freqüent i costa de tractar perquè el fong és tenaç.

Un consell abans de mesos de tractament: confirmar que és fong. No tota ungla engroixida o descolorida ho és, i tractar el que no toca només fa perdre temps.

Per què els fongs a les ungles costen tant d’eliminar

El fong viu dins i sota la làmina de l’ungla, una estructura dura on els tractaments arriben amb dificultat. A més, l’ungla del peu creix a poc a poc: encara que el tractament funcioni, la part malmesa no “es cura”, sinó que ha de ser substituïda per ungla nova sana. Per això el tractament és llarg per definició, i la constància importa tant com el producte.

Hi ha un factor més que juga a favor del fong: el seu hàbitat ideal és el teu calçat. Calor, humitat i foscor. Si es tracta l’ungla però no es canvien els hàbits —mitjons, eixugat, higiene del calçat—, la reinfecció està servida.

A consulta, la quiropòdia hi té un paper clau: deslaminar i reduir l’ungla engruixida ajuda que el tractament penetri i deixa al fong menys terreny.

Fong o cop: no tota ungla lletja és onicomicosi

Aquesta és la trampa més freqüent. Una ungla groga, gruixuda o aixecada pot ser un fong… o el resultat de microtraumatismes repetits (calçat estret, esport), una psoriasi o, simplement, una ungla malmesa fa anys que ja no creix bé.

Per fora poden semblar gairebé idèntiques. I tractar amb antifúngics durant mesos una ungla que no té fongs és perdre temps i diners. Per això, davant del dubte, fem una prova de confirmació abans de començar cap pauta llarga.

Un detall pràctic: una ungla engroixida per fongs també es clava més fàcilment a la pell. Si notes dolor a la vora del dit, potser s’hi ha afegit una ungla encarnada, i llavors el pla de tractament canvia.

Com evitar el contagi a casa i al vestidor

L’onicomicosi és contagiosa, però amb hàbits senzills el risc baixa molt:

• Xancletes a dutxes públiques, piscines i vestidors.
• Eixugar bé els peus després de la dutxa, també entre els dits.
• Mitjons transpirables i canvi diari; alternar parells de sabates perquè s’assequin.
• No compartir tallaungles ni llimes; desinfectar-los si algú de casa té fongs.

I un col·lectiu que ha d’anar amb una cura especial: les persones amb diabetis. Al peu diabètic, una infecció per fongs pot obrir la porta a complicacions, i qualsevol canvi a les ungles convé revisar-lo aviat.

Si a casa conviviu diverses persones i una té fongs, tractar-ho aviat també protegeix la resta: com menys temps porti la infecció, menys ocasions de contagi hi ha.