Hallux rigidus (dit gros rígid)

En resum: l’hallux rigidus és l’artrosi del dit gros del peu: dolor i rigidesa que van a més amb el temps. En fases inicials es controla bé amb plantilles específiques i canvis de calçat; quan el dolor limita, hi ha opcions quirúrgiques. Com abans es valora, més marge hi ha per frenar-lo.

L’hallux rigidus és el desgast de l’articulació del dit gros. El cartílag es va perdent i l’articulació respon formant os de més — per això apareix aquell bony dur a la part de dalt del dit — i perdent mobilitat.

El símptoma clau és el dolor en l’impuls del pas: just quan el taló s’aixeca i tot el pes passa pel dit gros. Molta gent ho compensa caminant sobre la vora externa del peu, cosa que acaba sobrecarregant altres zones.

Hallux rigidus i calçat

Amb aquesta articulació, el calçat pot ser el teu aliat o el teu pitjor enemic. La idea és senzilla: si el dit gros no es pot doblegar sense dolor, que sigui la sabata qui faci aquesta feina. Ajuden les soles una mica rígides i amb balancí (la corba que fa rodar el pas sense flexionar el dit), la puntera ampla i alta perquè el bony no fregui, i una subjecció ferma del peu.

En canvi, solen empitjorar les molèsties les sabates molt flexibles tipus ballarina, els talons alts — que obliguen el dit a doblegar-se — i les punteres estretes. Les plantilles personalitzades amb una extensió rígida sota el dit completen l’efecte: limiten el moviment que fa mal i deixen caminar amb més normalitat.

Diferències amb el galindó

Es confonen sovint, perquè tots dos afecten el dit gros i tots dos fan bony. Però són problemes diferents. Al galindó, el dit es desvia cap als altres dits i el bony surt al costat intern del peu. A l’hallux rigidus, el dit apunta recte però perd mobilitat, i el bony — que és os de més — apareix a la part de dalt de l’articulació.

La distinció importa perquè el tractament canvia: la cirurgia de galindons busca realinear el dit, mentre que a l’hallux rigidus l’objectiu és alliberar l’articulació o eliminar el que fa mal, segons el grau de desgast. Quan cal operar, el Dr. Serven intervé al Centre Mèdic Teknon de Barcelona i a l’Hospital d’Igualada.

Com evoluciona i per què convé no esperar

L’hallux rigidus és una artrosi, i les artrosis tendeixen a avançar. El que comença com una molèstia en caminar de pressa pot acabar limitant passejades normals. I hi ha un efecte secundari poc conegut: en evitar el dolor, el pes es desplaça cap a la vora externa i els altres dits, cosa que pot acabar provocant una metatarsàlgia.

Per això insistim a valorar-ho aviat: en fases inicials, calçat i plantilles solen donar molt bon control, i es conserva el marge per decidir amb calma si mai cal res més.