Malaltia de Sever (dolor de taló infantil)

En resum: el dolor de taló del nen esportista de 8-13 anys és, gairebé sempre, malaltia de Sever: una irritació del cartílag de creixement. És benigna, es resol sola quan el taló acaba de créixer, i mentrestant es pot seguir fent esport amb la càrrega ben pautada.

La malaltia de Sever (apofisitis del calcani) és la causa més freqüent de dolor de taló en nens i preadolescents actius. El nom espanta, però la realitat és tranquil·litzadora: no és cap malaltia en el sentit habitual, sinó una sobrecàrrega de la zona de creixement del taló, que en aquesta edat encara és cartílag tou.

El patró és molt característic: nen o nena de 8 a 13 anys, esport d’impacte diverses vegades per setmana, dolor que apareix amb l’activitat i millora amb el repòs. Sovint coixeja en acabar el partit i l’endemà està bé. Pot afectar un sol peu o tots dos, i la intensitat pot variar segons la càrrega d’entrenament, el calçat i la fase de creixement.

Per què passa justament ara

Durant l’estirada de creixement, l’os creix més de pressa que els músculs i els tendons. El resultat: un tendó d’Aquil·les relativament tens estirant d’una zona de creixement encara tova, centenars de vegades per entrenament. Si a sobre hi sumem superfícies dures, botes de tacs o una trepitjada que carrega malament el taló, la zona s’irrita.

No sol ser conseqüència d’un únic gest ni d’una lesió greu. Habitualment apareix de manera progressiva, sobretot quan augmenten els entrenaments, es canvia de superfície o es combina més d’un esport. També pot coincidir amb una limitació temporal de la flexibilitat dels bessons i del tendó d’Aquil·les.

Per això el tractament no és “parar-ho tot i esperar”, sinó repartir millor les càrregues: una talonera o plantilla que amorteeixi, revisar la trepitjada si hi ha un peu que hi predisposa, estiraments suaus de bessons, i una pauta d’esport realista — que és la part que més agraeixen les famílies (i els entrenadors).

Com es diagnostica

El diagnòstic és principalment clínic. A consulta t preguntarem quan va començar el dolor, quines activitats el desencadenen, si millora amb el repòs i si hi ha hagut un traumatisme. També és útil saber quin calçat utilitza, quantes hores entrena i si el dolor interfereix amb la marxa o amb les activitats quotidianes.

Durant l’exploració valorem on fa mal exactament, la mobilitat del turmell, la tensió dels bessons i del tendó d’Aquil·les, la manera de caminar i l’alineació del peu i de la cama. També comparem els dos costats i busquem signes que apuntin a una altra causa.

En molts casos no cal cap prova d’imatge. Si el quadre no és típic, el dolor és intens o persistent, hi ha antecedents de cop o l’exploració ho indica, podem sol·licitar una radiografia. L’ecografia pot ser útil en situacions concretes, i un estudi de la trepitjada es reserva per valorar si la mecànica del peu contribueix als símptomes.

Esport sí, però ben dosificat

La nostra prioritat amb els nens esportistes és que no perdin la temporada sencera per un Sever. A la consulta de podologia esportiva pautem quant pot entrenar, què convé reduir (impacte, superfícies dures) i com tornar quan el dolor afluixa. El dolor és la brúixola: si un ajust de càrrega el controla, no cal més.

No tots els entrenaments s’han de modificar de la mateixa manera. De vegades es pot mantenir una activitat adaptada i evitar temporalment salts, curses o partits intensos. És important coordinar la pauta amb la família i l’entrenador, sense forçar el nen a jugar amb dolor ni imposar una immobilització innecessària.

Opcions de tractament

El primer pas és reduir temporalment les activitats que provoquen dolor, mantenint el moviment que es tolera bé. El fred local després de l’activitat pot alleujar les molèsties en alguns casos. També revisem el calçat i proposem exercicis suaus de mobilitat i flexibilitat, sempre adaptats a l’edat i a l’exploració.

Una talonera pot disminuir la tensió i l’impacte sobre el taló. Si detectem una alteració de la trepitjada o una necessitat mecànica concreta, podem valorar una plantilla. No totes les criatures en necessiten, i l’objectiu no és corregir una imatge, sinó reduir els símptomes i facilitar una càrrega més còmoda.

La cirurgia no forma part del tractament habitual de la malaltia de Sever. Només caldria estudiar altres opcions si el diagnòstic no és clar o si hi ha una altra lesió associada. La millora acostuma a arribar de manera progressiva i pot haver-hi períodes de molèsties mentre continua el creixement.

I una tranquil·litat per a les famílies: Sever no deixa seqüeles. Quan el cartílag es tanca, el dolor desapareix. El nostre objectiu és que el camí fins allà sigui el més còmode possible.

Quan sospitar que NO és Sever

Si el nen té menys de 7 anys o més de 14-15, si el dolor és nocturn o en repòs absolut, si hi ha inflamació visible o febre, o si va començar amb un cop fort, el quadre canvia i cal explorar-lo amb més calma. També si el dolor és en una altra zona: un peu pla simptomàtic o una marxa que crida l’atenció mereixen la seva pròpia valoració.

Consulta també si el dolor empitjora malgrat reduir la càrrega, impedeix caminar amb normalitat, apareix de manera repetida o no segueix el patró habitual d’activitat i repòs. Una exploració adequada permet confirmar si es tracta d’un Sever i descartar problemes del tendó, de l’os, de les articulacions o de la pell.