El peu d’atleta és una infecció superficial de la pell causada habitualment per fongs. El seu nom mèdic és tinea pedis i pot provocar picor, descamació, enrogiment, coïssor o petites esquerdes, sobretot entre els dits. És molt freqüent i, en molts casos, es pot tractar, però també és habitual que reaparegui.
La causa no sol ser una falta d’higiene. Els fongs troben un entorn ideal quan hi ha humitat, calor i poca ventilació. Per això el calçat tancat, els vestidors, les dutxes compartides i la suor dels peus poden afavorir-ne la persistència. Entendre aquest mecanisme és clau per tractar la infecció i reduir el risc que torni.
Què és exactament el peu d’atleta?
La tinea pedis afecta la capa superficial de la pell i es pot presentar de maneres diferents. La forma més coneguda és la que apareix entre els dits, amb pell blanca o macerada, picor i petites fissures. També pot causar descamació a la planta i als laterals del peu, com si la pell estigués seca i s’anés pelant.
En altres casos, hi ha petites vesícules, enrogiment o una sensació de cremor. No totes les lesions que piquen són fongs: una dermatitis, un èczema, una irritació pel calçat o algunes berrugues poden semblar-s’hi. Per això, si el problema no evoluciona com esperaves, cal revisar el diagnòstic.
La infecció pot passar d’un peu a l’altre o estendre’s a altres zones, com les mans o les ungles. Quan el fong arriba a una ungla, pot aparèixer una onicomicosi, amb canvis de color, gruix o textura. La pell i les ungles poden actuar com a reservori i facilitar que el problema reaparegui.
Per ampliar informació general sobre problemes i lesions dels peus, pots consultar aquesta informació mèdica sobre el peu i les seves afeccions i aquesta guia d’afeccions del peu elaborada per especialistes.
Tractament del peu d’atleta: què pots fer?
El tractament habitual consisteix en un antifúngic tòpic, disponible en farmàcies en diferents formats, com ara crema, gel o esprai. El principi actiu i la durada depenen del producte i de la situació de la pell. Abans d’aplicar-lo, renta els peus i eixuga’ls amb cura, especialment entre els dits.
Aplica el producte tal com indica el prospecte. No n’utilitzis més quantitat pensant que actuarà més de pressa i no el deixis tan bon punt desaparegui la picor. Els símptomes poden millorar abans que el fong s’hagi eliminat completament. Respectar la pauta ajuda a reduir el risc de recaiguda.
Durant el tractament, procura no rascar-te. Les petites ferides poden irritar-se o infectar-se. Tampoc comparteixis tovalloles, mitjons, sabates ni estris de pedicura. Renta les tovalloles i els mitjons amb regularitat i deixa assecar bé el calçat abans de tornar-lo a utilitzar.
Quan busques com curar el peu d’atleta, és normal trobar recomanacions casolanes. Mantenir la pell neta i seca és útil, però no substitueix un antifúngic quan hi ha una infecció activa. El vinagre, l’alcohol, el lleixiu o els olis essencials poden irritar la pell i no són una garantia de curació. Evita les solucions agressives, sobretot si tens fissures.
Si tens dubtes sobre com aplicar el tractament, consulta el farmacèutic o un podòleg. No tots els productes són adequats per a totes les persones, i una pell molt inflamada, ferida o sensible pot requerir una altra valoració.
Per què torna el peu d’atleta?
La humitat és un dels factors principals. Si després de dutxar-te no eixugues bé l’espai entre els dits, la pell queda macerada i més vulnerable. La suor també manté un ambient calent i humit durant hores, especialment si portes calçat tancat o fas activitat física.
El calçat té un paper important. Les sabates poc transpirables, les esportives que no s’han assecat completament i els materials que retenen la suor poden afavorir la persistència dels fongs. Portar el mateix parell cada dia, sense donar-li temps per ventilar-se, tampoc ajuda.
Els vestidors, les piscines i les dutxes compartides són espais on pots entrar en contacte amb escates de pell infectada. No cal alarmar-se, però sí adoptar mesures senzilles: porta xancletes, no caminis descalç en zones humides i eixuga’t abans de posar-te els mitjons.
Una altra causa de recaiguda és aturar el tractament massa aviat. Que la pell deixi de picar no sempre significa que la infecció estigui resolta. També pot tornar si el fong ha arribat a les ungles o si es manté el mateix entorn de calor i humitat.
Finalment, cal tenir present que potser no és un peu d’atleta. Si el diagnòstic no és correcte, una crema antifúngica no solucionarà el problema. Una exploració podològica pot ajudar a diferenciar-lo d’altres alteracions de la pell i a decidir el tractament més adequat.
Higiene i prevenció per evitar recaigudes
Renta els peus cada dia amb aigua i sabó suau i eixuga’ls sense fregar amb força. Dedica una atenció especial als espais entre els dits. Si tens molta suor, canvia’t els mitjons quan estiguin humits i prioritza teixits transpirables. En algunes persones, pot ser útil valorar mesures específiques per controlar la sudoració.
Deixa que les sabates s’airegin i alterna els parells. Evita portar calçat tancat durant moltes hores si pots combinar-lo amb moments de ventilació. A casa, sempre que sigui còmode i segur, pots portar un calçat que permeti respirar millor la pell.
No comparteixis tovalloles, mitjons, sabates ni eines per tallar les ungles. Renta els mitjons després de cada ús i mantén net l’interior del calçat. Les plantilles i les sabates esportives també poden retenir humitat, de manera que és important assecar-les completament.
Si tens una sudoració abundant, llegeix també aquests consells sobre suor excessiva als peus. Quan la suor és un factor constant, abordar-la pot formar part de la prevenció, encara que per si sola no sigui l’única causa de la infecció.
La quiropòdia pot ser útil per revisar l’estat de la pell i de les ungles, especialment si hi ha durícies, fissures o dificultat per fer una higiene correcta. Pots conèixer el nostre servei de quiropòdia, sempre entenent que la cura professional complementa, però no substitueix, el tractament mèdic quan hi ha una infecció.
Quan l’antifúngic de farmàcia no és suficient?
Cal valorar el cas si no notes una millora clara després d’haver aplicat el producte correctament, si els símptomes s’estenen o si el problema reapareix diverses vegades. També si hi ha dolor intens, inflamació marcada, calor local, secreció, ferides que no cicatritzen o una olor molt diferent de l’habitual.
Les persones amb diabetis, alteracions de la circulació, defenses baixes o problemes de sensibilitat als peus no haurien d’autotractar-se durant massa temps. Una fissura entre els dits pot ser petita, però en aquests casos convé prevenir complicacions i consultar aviat. Pots trobar més informació sobre aquesta situació a la nostra pàgina de peu diabètic.
També és recomanable consultar si la infecció afecta les ungles. La onicomicosi pot necessitar un abordatge diferent del de la pell i una pauta més llarga. Identificar-la aviat ajuda a evitar que actuï com a font de noves recaigudes.
A la consulta podem revisar la pell, les ungles, el calçat i els hàbits que poden estar mantenint la humitat. Si el diagnòstic no és evident, valorarem altres causes de descamació o picor i t’indicarem quan cal derivar-te a un altre especialista. L’objectiu és tractar el problema amb criteri, sense prometre resultats immediats ni recomanar productes innecessaris.
El peu d’atleta és freqüent, però no l’has de normalitzar si torna una vegada i una altra. Un tractament ben indicat, una bona higiene, el control de la humitat i una revisió de les ungles poden marcar la diferència. Si vols valorar el teu cas, pots posar-te en contacte amb Serven Clinics i t’orientarem de manera personalitzada.
