Les durícies i els calls als peus són molt freqüents. Sovint apareixen com una resposta de protecció davant la pressió o el fregament, però poden arribar a molestar molt i limitar la manera de caminar. A més, no tota zona de pell endurida és un call: de vegades pot tractar-se d’un papil·loma plantar o d’una altra alteració.
En aquest article t’explico per què apareixen, què pots fer amb prudència i quines pràctiques és millor evitar. També veurem quan una quiropòdia professional és la millor opció i per què les persones amb diabetis han de tenir una cura especial.
Per què apareixen les durícies i els calls als peus?
La pell s’engrosseix quan rep una pressió o un fregament repetits. És un mecanisme de defensa: el cos crea una capa més dura per protegir els teixits que hi ha a sota. El problema és que, si la causa es manté, aquesta capa pot augmentar i acabar provocant dolor.
Les sabates estretes, rígides o amb una forma que no s’adapta al peu són una causa habitual. També poden influir les costures interiors, les plantilles inadequades, els mitjons que formen plecs o caminar durant moltes hores amb un calçat poc apropiat.
La forma del peu també hi té un paper important. Els galindons, els dits en urpa o en martell, el peu buit i algunes alteracions de la trepitjada poden concentrar el pes en punts concrets. En aquests casos, l’eliminació superficial del call pot alleujar temporalment, però no resol l’origen.
Les durícies solen ser més extenses i planes, mentre que els calls acostumen a ser més localitzats i compactes. Poden aparèixer als dits, entre els dits, als caps dels metatarsians, als talons o a qualsevol zona sotmesa a càrrega.
Si tens dolor a la planta o notes que el problema reapareix sempre al mateix lloc, pot ser útil un estudi de la trepitjada. Aquesta valoració ajuda a entendre com distribueixes les càrregues i si cal modificar el calçat, utilitzar una protecció o valorar unes plantilles personalitzades.
Durícies als peus que fan mal: què pots fer?
El primer pas és observar quan fa mal i quina activitat ho desencadena. No és el mateix una molèstia que apareix amb una sabata concreta que un dolor que també hi és descalç o en repòs. Aquesta informació pot orientar la valoració, però no substitueix una exploració del peu.
Revisa el calçat. Ha de tenir prou amplada perquè els dits no quedin comprimits, una llargada adequada i una sola que protegeixi sense ser excessivament rígida. Evita alternar sabates que et provoquen fregament amb la idea que el peu s’hi acabarà acostumant.
La hidratació diària ajuda a mantenir la pell més flexible. Pots aplicar una crema específica per a peus, sobretot després de la dutxa, quan la pell està neta i seca. No cal fregar amb força ni intentar deixar la zona completament fina en una sola sessió.
En alguns casos, una pedra tosca o una llima pot ajudar a reduir suaument la pell superficial, sempre sobre pell sana, sense ferides i sense causar dolor. No ho facis si tens poca sensibilitat, problemes de circulació o diabetis sense haver-ho consultat abans.
Si el dolor és intens, si la durícia és molt profunda o si torna al cap de pocs dies, no insisteixis amb solucions domèstiques. El tractament més útil acostuma a combinar l’eliminació segura de la hiperqueratosi amb mesures per reduir la pressió que l’ha provocada.
Per entendre millor altres causes de dolor a la part anterior del peu, pots consultar l’article sobre metatarsàlgia i per què fa mal. No totes les molèsties de la planta s’expliquen per una durícia.
Què no has de fer mai amb un call?
No intentis tallar-te el call amb un bisturí, una fulla d’afaitar, unes tisores o un ganivet. Encara que sembli una manera ràpida de resoldre’l, pots provocar una ferida profunda, una infecció o un sagnat difícil de controlar. A més, és fàcil retirar massa teixit sense adonar-te’n.
Tampoc és recomanable perforar la pell ni arrencar-la després d’estovar-la. El fet que un call sigui dur no significa que s’hagi d’eliminar de manera agressiva. El tractament ha de respectar els teixits sans i tenir en compte la causa de la pressió.
Evita els cal·licides agressius si no tens un diagnòstic clar. Molts contenen substàncies queratolítiques que poden irritar o cremar la pell sana del voltant. Si el que tens no és un call, el producte pot empitjorar el problema i dificultar-ne la valoració posterior.
No utilitzis apòsits, àcids o remeis casolans sobre una ferida, una zona inflamada o una pell amb poca sensibilitat. Tampoc comparteixis llimes o eines, ja que poden afavorir la transmissió de microorganismes.
Finalment, no donis per fet que una zona dura és sempre una durícia. Un papil·loma plantar pot assemblar-s’hi, però té un origen i un tractament diferents. Si veus punts foscos, interrupció de les línies de la pell, dolor lateral o una lesió que s’estén, consulta abans de manipular-la. La informació de MedlinePlus sobre lesions i trastorns del peu també pot servir-te com a orientació general, però no substitueix una visita.
La quiropòdia professional és suficient?
En molts casos, sí. Durant una quiropòdia, el podòleg examina la pell, identifica si es tracta d’una durícia, un call o una altra lesió, i elimina l’excés de teixit amb instrumental adequat i en condicions d’higiene. El procediment ha de ser progressiu i no hauria de provocar una ferida.
Però retirar el call és només una part del tractament. Si la pressió continua, és probable que la pell es torni a endurir. Per això també revisem el calçat, la manera de caminar, la mobilitat de les articulacions i la forma del peu.
En funció del cas, podem recomanar una protecció temporal, canvis de calçat, una descàrrega específica o plantilles. Si hi ha una deformitat estructural important i el problema és persistent, es pot valorar un tractament més específic, inclosa la cirurgia mínimament invasiva quan estigui indicada.
No totes les durícies requereixen proves o cirurgia. La majoria es poden abordar amb mesures conservadores. Tanmateix, una revisió és especialment útil quan el dolor és recurrent, afecta la marxa o no millora malgrat haver canviat de sabates.
Per ampliar informació sobre afeccions habituals de la pell i les ungles, pots consultar les condicions del peu explicades per especialistes. Com sempre, el contingut divulgatiu no permet diagnosticar una lesió concreta sense explorar-la.
Peu diabètic: una situació que requereix més precaució
Si tens diabetis, no tractis una durícia com si fos un problema menor. La neuropatia pot disminuir la sensibilitat i impedir que notis una ferida o una cremada. Alhora, els problemes circulatoris poden dificultar la cicatrització i augmentar el risc de complicacions.
En aquest context, evita completament les fulles, les tisores i els cal·licides sense indicació professional. Revisa els peus cada dia, inclosos els espais entre els dits i la planta. Busca ferides, butllofes, enrogiment, inflor, canvis de temperatura o secrecions.
Renta’ls amb aigua tèbia, eixuga’ls bé sense fregar i hidrata la pell, però no posis crema entre els dits si tendeixen a mantenir-se humits. Utilitza mitjons nets i un calçat còmode, i no caminis descalç si tens una sensibilitat reduïda.
Si detectes una lesió, una zona negra, una ferida que no millora o signes d’infecció, demana atenció mèdica sense esperar. A la nostra pàgina sobre peu diabètic trobaràs més informació sobre senyals d’alerta i cures.
Les durícies que fan mal, reapareixen sovint o dificulten caminar mereixen una valoració. La clau no és eliminar la pell a qualsevol preu, sinó entendre per què s’ha format i protegir el peu. Si vols revisar el teu cas, pots posar-te en contacte amb Serven Clinics i t’orientarem sobre el següent pas.
