La diabetis pot afectar els nervis i la circulació dels peus. Quan això passa, una ferida petita, una durícia o una ampolla poden evolucionar sense que ho notis a temps. El peu diabètic no apareix sempre de manera sobtada: sovint es desenvolupa a partir d’una pressió repetida o d’una lesió aparentment insignificant.
La bona notícia és que moltes complicacions es poden prevenir amb observació, hàbits senzills i revisions podològiques. En aquest article t’explico com comença, quins senyals has de vigilar i com cuidar els peus a casa. Aquesta informació és orientativa i no substitueix una valoració mèdica o podològica individual.
Com comença el peu diabètic?
El peu diabètic pot relacionar-se amb dues alteracions principals. D’una banda, la neuropatia diabètica pot reduir la sensibilitat al dolor, a la calor o a la pressió. De l’altra, una circulació deficient pot dificultar la recuperació dels teixits quan hi ha una ferida.
Això fa que una sabata que frega, una costura del mitjó, una ungla mal tallada o una zona de sobrecàrrega puguin lesionar la pell. Si no notes la molèstia, és possible que continuïs caminant amb la mateixa pressió i que la lesió empitjori.
Les durícies també són importants. No són només un problema estètic: sovint indiquen que hi ha una pressió o una fricció mantinguda. Amb el temps, la pell es pot endurir, esquerdar o ferir sota la superfície. Pots consultar més informació sobre les durícies i els ulls de poll, especialment si apareixen de manera repetida.
Altres factors que poden augmentar el risc són les deformitats dels dits, una mala alineació del peu, l’ús de calçat inadequat, antecedents d’úlceres i un control insuficient de la glucosa. Per això no hi ha una única causa ni una mateixa evolució per a tothom.
Per ampliar la informació general sobre aquesta complicació, pots consultar també la guia de MedlinePlus sobre el peu diabètic. Si tens dubtes sobre una lesió concreta, però, la valoració presencial és la millor manera de decidir què cal fer.
Senyals inicials que no has d’ignorar
Revisa els dos peus cada dia, inclosa la planta i l’espai entre els dits. Si et costa veure-hi, utilitza un mirall o demana ajuda a una persona de confiança. Busca qualsevol canvi respecte del dia anterior.
Els senyals inicials poden ser subtils:
- formigueig, cremor o sensació d’adormiment;
- pèrdua de sensibilitat o dificultat per notar la calor i la pressió;
- pell molt seca, esquerdes o descamació;
- enrogiment, canvi de color, inflor o augment de temperatura en una zona;
- butllofes, rascades, talls, hematomes o ferides;
- durícies, fissures o zones que suporten més pressió;
- ungla engrossida, trencada o clavada a la pell;
- secreció, mala olor o una ferida que no es tanca.
No esperis a tenir dolor per consultar. Precisament la disminució de la sensibilitat pot fer que una lesió rellevant sigui pràcticament indolora. També has de demanar atenció si el peu es torna molt vermell, calent o inflat, si apareix una coloració fosca, si hi ha pus o si tens febre i malestar.
Una ferida oberta en una persona amb diabetis requereix una valoració professional, encara que sigui petita. No la tapis simplement i continuïs caminant com si res. El temps, la pressió i la humitat poden influir en la seva evolució.
Per conèixer altres lesions i alteracions freqüents dels peus, pots consultar la informació de MedlinePlus sobre lesions i trastorns del peu.
Cures del peu diabètic a casa, pas a pas
La rutina diària ha de ser senzilla i constant. Renta els peus amb aigua tèbia i un sabó suau. Evita l’aigua molt calenta, perquè si tens poca sensibilitat podries cremar-te sense adonar-te’n. Abans d’entrar a la banyera, comprova la temperatura amb la mà o amb una zona del cos amb sensibilitat normal.
Després del rentat, eixuga els peus amb cura, sobretot entre els dits. La humitat mantinguda pot afavorir irritacions i problemes de pell. Si tens sequedat, aplica una crema hidratant a la planta i al dors, però no entre els dits, tret que t’ho indiqui un professional.
Observa la pell i les ungles cada dia. Talla les ungles rectes, sense aprofundir als cantons, i llimar-les suaument pot ajudar a evitar vores que freguin. Si no hi veus bé, tens poca sensibilitat, les ungles són molt gruixudes o t’has fet ferides anteriorment, és més segur que te’n faci càrrec un professional.
No caminis descalç, ni a casa ni a la platja o la piscina. Utilitza calçat còmode, tancat i amb prou espai per als dits. Abans de posar-te les sabates, comprova que no hi hagi pedres, plecs, objectes o costures que puguin pressionar el peu. Els mitjons han de ser transpirables i no han d’estrènyer.
Canvia de calçat si notes una zona de fregament o pressió. No intentis adaptar-te a unes sabates que et fan mal amb l’esperança que “ja cediran”. Si tens deformitats o sobrecàrregues, un estudi de la trepitjada pot ajudar a entendre com es distribueixen les pressions i a orientar les mesures més adequades.
Evita també els remeis agressius: callicides, productes àcids, pedres abrasives, banys molt calents i instruments tallants. En especial, el bisturí casolà és perillós en persones amb diabetis. Pot produir una ferida profunda, infecció o una complicació que no es detecti de seguida.
Per què la revisió podològica ajuda a prevenir l’úlcera?
La revisió periòdica no serveix només per tractar una molèstia quan ja ha aparegut. Permet valorar la sensibilitat, la pell, les ungles, les deformitats, el calçat i els punts de pressió. També pot detectar canvis que tu encara no notes.
El podòleg pot retirar una durícia de manera controlada, revisar una ungla problemàtica i donar-te pautes adaptades al teu nivell de risc. Si cal, pot recomanar plantilles personalitzades, modificacions del calçat o altres mesures per reduir la pressió en una zona concreta.
Aquesta prevenció és especialment important si ja has tingut una úlcera, una amputació, una infecció, pèrdua de sensibilitat o problemes circulatoris. També si tens una deformitat que fa que el peu carregui sempre al mateix punt.
La revisió no substitueix el seguiment del metge o de l’equip d’infermeria. El control de la diabetis, la pressió arterial, el colesterol i altres factors generals forma part de la protecció del peu. La podologia, en aquest context, complementa l’atenció mèdica i ajuda a actuar sobre les pressions i les lesions locals.
No tots els casos necessiten el mateix tractament. Algunes persones poden beneficiar-se d’un seguiment de les durícies i del calçat; d’altres necessiten valorar una deformitat, una infecció o una ferida amb més urgència. Evita prendre decisions només a partir d’informació general d’internet.
Quan has de demanar una revisió?
Demana visita si detectes una ferida, una butllofa, una durícia dolorosa o una zona que canvia de color. També si notes adormiment, cremor, pèrdua de sensibilitat o dificultat per caminar amb el teu calçat habitual.
Si tens una lesió amb enrogiment progressiu, inflor, calor, secreció, mala olor, coloració negra o febre, busca atenció sanitària urgent. No esperis que desaparegui sola ni intentis tractar-la amb productes casolans.
La prevenció comença amb una mirada diària, però es manté amb un pla personalitzat. Si vols revisar l’estat dels teus peus o valorar una durícia, una deformitat o els punts de pressió, pots contactar amb Serven Clinics per programar una visita.
